Black swan

Black swan (2010)

Cisne negro

Localització: A casa.

Beguda: Una infusió.

Motivació: Vam llegir una doble pàgina sobre la pel·lícula  a la Vanguardia, i evidentment el fet que la protagonista tingui una nominació als Oscar, ens va fer acabar de decidir.

Idioma: Anglès. 

Valoració: Bona. És una pel·lícula de ballet, per tant inevitablement es toca el tema des de la perspectiva ja coneguda de ballerina torturada, entregada als assajos fins a l'extenuació, dolor físic i inestabilitat emocional.  Al meu parer, les escenes d'ensurt fàcil, al més estil cinema de por adolescent, no ajuden gaire a la qualitat del film. També cal destacar el curiós paper de la Winona Ryder, que gairebé està irreconeixible, en els pocs minuts en que surt. És una bona pel·lícula per un diumenge a la tarda. La Natalie Portman fa un bon paper, tot i que recordo haver llegit que alguna ballerí professional opina que el seu estil de ballet (en fa des de petita) no és prou acurat ni precís per una noia que en teoria pertny a una reconeguda companyia de ballet.

127 hours (2010)

127 hours

127 hores.

Localització: A casa.

Beguda:Una infusió.

Motivació: Personalmet cap ni una, zero. Però una sèrie de contratemps amb les altres opcions de pel·lícules nominades als Òcars ens va deixar 127 hores com a única alternativa. (Tot i que sospito que elmeurei, que tenia moltes ganes de veure-la, va boicotejar la gravació de les altres per obligar-me a veure aquesta. Pressumptament, és clar) 

Idioma: Anglès. 

Valoració: No està malament. A mi no em va entussiasmar. He de dir que les pel·lícules de muntanya (on sempre hi acaben havent accidents) mai m'han agradat. Possiblement el fet de tenir pares excursionistes va fer que me les mires amb cert recel, i alhora deixes de mirar-les per no pensar en les desgràcies que passen pel món. 

Aclarit això, dir que està molt ben feta, el protagonista - James Franco - ho fa realment molt bé. En algun punt se'm va fer una mica llarga, la veritat és que Buried, aconsegueix mantenir la tensió amb molta més habilitat. (Atenció que per primer cop m'enllaço a mi mateixa en aquest bloc, és que ja duc carrera, en solitari, si voleu, però que tan hi fa!) La història? Us la podeu imaginar... Muntanyenc experimentat, té un accident i es queda atrapat en una esquerda. A partir d'aquí res que no hagiu vist abans: manca d'aigua, menjar, paranoies mentals... Bé una mica del de sempre, però amb qualitat. Que sempre és d'agrair. Jo no la tornaria a veure, però potser no estic sent del tot objectiva.

Mad men

Mad men, ens ha acollit després de quedar-nos orfes de sèries. Havíem perdut Lost, Nurse Jackie no torna fins al febrer, How I met your mother només es dóna un capítol a la setmana, i ja havíem acabat la grandiosa Six feet under. Què seria de nosaltres?  El millor que ens podia passar era refugiar-nos als anys 60.

Mad men t'atrapa i no saps com, la comences a veure i te la mires amb recel, els primers capítols costen, el tempo és lent, et costa entrar amb uns personatges que queden molt lluny del que tu coneixes i a cada cigarret que encenen i copa de whisky que beuen penses que realment ets (o eren) altres temps. Fins que un dia, nosaltres vam necessitar 5 capítols, després del 40 minuts que dura la sèrie en vols més.

Els personatges, els seus rols, l'estètica (m'apassiona), el paper de les dones, els estereotips i la societat estan descrits amb molta cura. A mesura que avancen els capítols cada protagonista es va perfilant més i més, les seves vides van evolucionant de manera que sembla natural, res de girs bruscs de guió, aquí cada cosa necessita el seu temps. Al final t'adones que petites frases, o personatges que han aparegut pocs minuts deixen un petit pòsit que els guionistes molt hàbilment recuperaran quan els sembli convenient.

 

Els títols de crèdit amb la banda sonora em tenen el cor robat, són una magnífica carta de presentació.

Mad Men Title Sequence from Caleb Woods on Vimeo.

 

The king's speech (2010)

The king's speech (2010)

El discurs del rei.

Localització: Al cinema.

Beguda: Res de res.

Motivació: Colin Firth i els rumors d'un possible Oscar. I, evidentment, el fet de ser british.

Idioma: Català, però aquesta s'ha de revisar en anglès, perquè el treball de l'actor es basa en la parla.

Valoració: Em va agradar molt, la tornarem a veure en original. La veritat és que en Colin Firth fa un paperàs increïble. La pel·lícula narra l'esforç del futur monarca per solucionar els seus problemes de tartamudeig, i la relació que estableix amb el seu doctor de la parla. És molt curiós veure la Helen Bonham Carter en un paper tan allunyat als estrafolaris als que ens té acostumats.En Rush, també fa un excel·lent interpretació. Molt bona pel·lícula, la recomano rotundament. 

One, two, three (1961)

One, two, three

Un, dos, tres

Localització: A caseta.

Beguda: Per favor, res! Que veníem ben tips de casa la mare!

Motivació: Elmeurei em va forçar, jo no volia!

Idioma: Anglès, amb alguna paraula en alemany. Està situada a Berlín.

Valoració: Molt molt bona. Diàlegs ràpids, una gran comèdia d'embolics! A banda d'això, va bé mirar enrere de tant en tant.

Harry Potter and the Deathly Hallows - 1 (2010)

Harry Potter and the Deathly Hallows - 1 (2010)

 Harry Potter i les relíquies de la mort.

Localització: Al cinema

Beguda: Cap, que havíem de donar exemple a la neboda.

Motivació: Em confesso seguidora de Harry Potter, sóc de les freakis que té mitja col·lecció en català i mitja en anglès, per no poder esperar el com acabarà.

 

Idioma: En castellà. Malament. Harry Potter és anglès o català,el doblatge en castellà i la traducció sempre m'ha semblat molt fluixa, en comparació de la catalana. Però bé, al final tot es supera.

 

Valoració: Molt bona. Vam disfrutar tots molt. La veritat és que es nota que ja no és un pel·lícula per nens. A l'arribar a casa vaig agafar el llibre per recordar exactament com s'anaven lligant tots els fils, recordava el final però no tot l'entrellat. Ara toca esperar a la segona part!

The children's hour (1961)

The children's hour (1961), La calumnia

Localització: A caseta

Beguda: Cerveseta... mentre sopàvem.

Motivació: Jo la coneixia i de tant en tant he de culturitzar elmeurei, que si no només miraríem Cartes des de Iwoshima i coses per l'estil.

Valoració: Bona. És molt interessant com tracten un tema que per la època, devia ser força delicat. L'Audrey Hepburn es manté en el seu registre habitual, però la Shirley MacLaine fa un paper molt interessant que surt del que normalment feia. Realment val la pena veure-la. El protagonista masculí trobo que s'assembla lleugerament al meu sogre, elmeurei no hi està d'acord. Un dramon, això si.