diumenge, 6 de febrer del 2011

127 hours (2010)


127 hores.
Localització: A casa.

Beguda:Una infusió.

Motivació: Personalmet cap ni una, zero. Però una sèrie de contratemps amb les altres opcions de pel·lícules nominades als Òcars ens va deixar 127 hores com a única alternativa. (Tot i que sospito que elmeurei, que tenia moltes ganes de veure-la, va boicotejar la gravació de les altres per obligar-me a veure aquesta. Pressumptament, és clar) 

Idioma: Anglès. 

Valoració: No està malament. A mi no em va entussiasmar. He de dir que les pel·lícules de muntanya (on sempre hi acaben havent accidents) mai m'han agradat. Possiblement el fet de tenir pares excursionistes va fer que me les mires amb cert recel, i alhora deixes de mirar-les per no pensar en les desgràcies que passen pel món. 
Aclarit això, dir que està molt ben feta, el protagonista - James Franco - ho fa realment molt bé. En algun punt se'm va fer una mica llarga, la veritat és que Buried, aconsegueix mantenir la tensió amb molta més habilitat. (Atenció que per primer cop m'enllaço a mi mateixa en aquest bloc, és que ja duc carrera, en solitari, si voleu, però que tan hi fa!) La història? Us la podeu imaginar... Muntanyenc experimentat, té un accident i es queda atrapat en una esquerda. A partir d'aquí res que no hagiu vist abans: manca d'aigua, menjar, paranoies mentals... Bé una mica del de sempre, però amb qualitat. Que sempre és d'agrair. Jo no la tornaria a veure, però potser no estic sent del tot objectiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada